Preguntes obertes

Creus que l'agressivitat és innata o apresa? Raono.
Apresa, si un nen de quatre anys, veu que el seu pare pica a la seva mare, o el pica a ell mateix, arribarà a creure que això és bo, que és el que s'ha de fer, per què si els seus pares són les persones més importants per ell i fa aquestes coses doncs pensa que és el camí per on ha de tirar, i a l'escola picarà, i quan sigui gran també tractarà a la seva família com els seus pares els hi va ensenyar.
Però també, a vegades, els nens no ho veuen a casa, quan són més grans, normalment nens que no han tingut una bona educació, s'ajuntarà amb altres persones que faran coses malament, picaran, maltractaran tan físicament com psíquicament i pensaran que aquesta és la millor manera de tractar a la gent, i així també es sentiran més protegits.

Coneixes persones racistes o xenòfobes? Posa exemples de comportament concrets.
Si, però les que ho són, tenen raons per a ser-ho, tan per agressions que han viscut en primera persona, o per què bàsicament conviuen amb ells, en el barri, en els blocs de pisos.
Una persona racista sense motiu no té raons per ser-ho, però si una persona de color et tracta malament, no com una persona normal, acabes agafant-li mania, i d'aquí arribes al racisme.

Trobar el nostre lloc

Sigui dins la nostra cultura o en una societat forana, tots intentem trobar el nostre lloc!

Com podem ajudar a l'Akori, un famós Sumo wrestler, a trobar el seu lloc dins la societat catalana?

Crec que el principal factor per integrar-se en qualsevol lloc, és respectar les costums d'aquell indret. Intentant fer vida social amb la gent que t'envolta, intentant conèixer a gent propera a tu.

Amb quins estereotips, prejudicis i discriminacions s'hauria d'enfrontar? Com els podria superar?

A aquella gent que encara que en Sumo wrestler s'intenti integrar, ells el discriminin per no ser d'aqui, i no tenir les mateixes faccions de la cara, o que ells no intentin integrar-se a que és nou en aquesta societat i que li costarà molt encara que ell faci tot el possible.
De la única manera que els podria superar seria buscar a altra gent que no el discriminés per a cap raó, i que l'ajudés a integrar-se.

Les xarxes socials

En un món com aquest com t'expliques que encara existeixi la discriminació sexual, racial, ideològica, religiosa, etc?

Doncs per què encara que hi hagi gent que pensi que s'ha d'acceptar a tothom, hi ha gent que creu que tot ha d'anar com a ell li sembla, i ha de tenir les mateixes ideologies que ell, encara que no sigui així. Potser d'alguna manera, a totes aquestes persones que tenen aquestes ideologies les haurien de castigar de certa manera.


Mira els següents vídeos i comenta quin tipus de discriminacions intenten denunciar i quin mètodes utilitzen.

En el primer video, de Caiga Quien Caiga, agafen testimonis de persones que han sigut agredides. Surt un polític que és veneçolà que ha sigut molt discriminat pel fet de ser homosexual i que ha col·laborat en associacions per reivindicar els drets d'aquests grups. Utilitzen factors d'ironia per veure la realitat d'una manera no tant cruel.

En el segon video de Michael Moore, ens fa veure com policies d'Amèrica discriminen a afroamericans, i ens ensenya que perquè els policies nort americans no confonguin tot instrument o qualsevol element per una arma els pinta de taronja.

En el tercer video, amb una cançó que ens fa veure que hi ha d'haver igualtat per fer les tasques domèstiques.


Jo crec que d'eficaç en el fons cap ho és, perquè aquestes persones, si no són capaces de veure que tothom té els mateixos drets, de cap manera podran acceptar que això és així.
Però la més entenedora potser sempre són les cançons, per què d'una manera més "divertida" t'ensenyen alguna cosa.

Què esperem de les relacions socials?

Comenta els resultats del test i sigues sincer: creus que donem massa importància, que esperem massa de les interaccions socials?



AP: Aprobación
AM: Amor
E: Éxito
P: Perfeccionismo
D: Interacción social
AE: Autoexigencia
AU: Autonomía personal

Segons el test em diu que no li donc importància al fet de fer favors a la gent, però que també crec que rebré tot el que he donat.
Però si, crec que en general li donem massa importància, ja que sempre volem que el que donem ens ho "tornin".

Preguntes obertes

* Estàs d'acord amb l'opinió "la nostra societat està allargant cada vegada més l'etapa de l'adolescència"? Explica't

Si, estic d'acord, però no tots els joves ho volen.
Però també com que l'economia no està bé, els fills es queden més temps a casa per què no poden comprar-se una casa, per què no tenen prou diners, per què no tenen feina (ja que les empreses volen a gent amb experiència, i l'experiència no la tindràs fins que algú no t'agafi), o per què bàsicament a casa seu estan molt a gust.
Tot està molt difícil per què puguem independitzar-nos.

La importància de l'amor

-Molts teòrics han dit la seva. Busca informació sobre els diferents tipus d'amor que existeixen segons R.Stenberg i la seva concepció triangular de l'amor.

Intimitat+Passió: AMOR ROMÀNTIC
Intimitat+Compromís: AMOR COMPANY
Passió+Compromís: AMOR FATU(en el fons no hi ha gaire amor, però fan un paper com si s'estimessin amb els altres)
Intimitat+Passió+Comrpomís: AMOR VERTADER-COMPLET





-Concepció de l'amor sobre Erich Fromm.

Erich Fromm diu que hi han dos síndromes:
El de creixement:
-Amor a la vida-> en quant oposat l'amor de la mort
-Amor al home-> oposat al narcisisme
-Amor a la independència-> oposat a la fixació simbiòtic-incestuosa i el de decadència (amor a la mort, a la simbiosis incestuosa i al narcicisme maligne)

-Pensen el mateix aquests dos teòrics o tenen diferències? Hi estàs d'acord? Amb tots dos? Un més que l'altre?

No, Stenberg creu que hi ha diferents tipus d'amor on només té tres factors importants molt concrets, i en canvi Fromm els tres conceptes que té són més generals, la vida, l'home i la independència, i es refereix més en tota la vida en conjunt i el que es pot sentir cap a una ideologia, cap a la teva pròpia vida o cap a una altra ésser. Stenberg es centra més en l'amor cap a una altra persona, d'unes maneres concretes i no surt de l'amor entre dos persones.
A mi m'agrada més la teoria de Fromm per què dóna més referència a diferents tipus d'amor, però de Stenberg m'agrada les diferents teories que té sobre una altra persona per què en un moment o altra sempre et trobes amb un tipu d'amor dels que Stenberg diu.

Ets assertiu?

-Què opines, ets una personal força assertiva?

Si, crec que ara ja n'he après, encara que potser arribar a aquest punt m'ha costat, pensar en que jo no sóc el centre de tot, i que tenim que pensar que els altres també són importants per a nosaltres i que hem de fer que ells es sentin bé és una qüestió difícil però que si vols pots aconseguir-ho.
Ara abans de dir una cosa que sé que a un altra li pot fer mal, penso i raono el que aniré a dir. Sé dir que no a les coses que no hem resultaran positives.

-En el test m'ha sortit un 63%. Bé, crec que encara bastant que aprendre per arribar a ser del tot assertiva, però tampoc em preocupa per això, per què ja sé que em queda molt per aprendre.


-En Marwin penso que al principi del a pel·lícula no és una persona molt assertiva, però quan es troba amb la cambrera, canvia d'actitut i ho arriba a ser.

Com vius l'adolescència?

-Encara que no siguem uns grans experts teòrics sobre l'adolescència hi podem dir la nostra: veus l'adolescència com un període de la vida estressant, de confusió, de crisi, de canvis, d'alegria, de disbauxa, de manca de responsabilitat...?

Jo crec que a l'adolescència, com potser en quasi totes les etapes, hi ha una barreja de molts sentiments, de descobrir moltes coses noves, però a l'adolescència encara amb més exageració, tot ho portem als límits, quan un està molt bé no veu res de dolent, però quan s'està malament, s'està malament i prou, no volem saber res de ningú, i creiem que ho sabem tot i que ningú ens ha d'ensenyar més del que nosaltres sabem. També és un període estressant per el que ja he comentat, per què tenim massa coses al cap i si hi sumem la responsabilitat que molts pares ens posen per què "ja som grans" doncs encara necessitem més temps, els dies se'ns fan curts. Però tot i així és una etapa on es disfruta molt, on els canvis per molt dolents que ens puguin semblar al final ens ensenyen que la vida no és tot un camí que ens el fan els pares.

-Hi esteu d'acord?
No,no crec que l'adolescència només sigui una etapa de jugar a coses inútils i a gastar-se tota la paga que ens donen els pares amb cubates o amb festes, també és una etapa on aprenem que els diners ja no es guanyen sense fer res, així que encara que ens costi, intentem estalviar per coses que potser algun dia ens facin més falta i potser si que alguna vegada ens ho gastem quan sortim de festa, però també és el que ens toca en aquesta etapa, disfrutar amb moderació sapiguent que tenim altres coses més importants.

L'adolescència en el món

-Com devia ser la vida d'un jove a Girona abans del 1800? Busca informació. Consideres que duia una vida més pròpia d'un infant,un adolescent o un adult del segle XXI?

Jo crec que portava una vida més d'un adult de la nostra època, ja que tenia més responsabilitats, els pares els volien casar més joves i tenien que treballar abans que nosaltres.


-Busca altres maneres de concebre la juventut en societats allunyades de la nostra (no occidentals). Explica les semblances i/o diferències:

A quines activitats es dediquen?

Molts adolescens de altres cultures, com per exemple els de Israel tenen altres coses a fer, com per exemple ajudar als seus pares, resar les hores que els hi toca, en contra de les nostres costums.
Ells estan acostumats a viure d'una manera molt diferent.

Tenen altres drets /deures que nosaltres no tenim?

Si, els que realment creuen amb la seva religió tenen el deure de resar quan els hi toca, anar a l'escola i fer-ho allà, o a casa seu.
I suposu que deuen tenir altres drets, però no en tenen tants com nosaltres, o potser, és que nosaltres tenim més llibertat per part dels pares i de la societat, per què ells no poden anar d'una ciutat a l'altra quan ells volen ni de la manera que volen, si nó que necessiten preguntar-ho als pares, i després que a la frontera els deixin passar.

Quan es considera que entren en el món dels adults?

Doncs crec que més aviat que nosaltres, quan els pares l'emparellen amb la dona, i marxen de casa, però sempre seguint els passos dels pares que des de petits els hi han marcat.

Tenen alguns problemes específics o propis?

Clar, però suposu que com tots els adolescents, tenen el problema com he explicat de que no poden fer el que realment ells volen ni de la manera que volen, no es poden fer amics amb nens d'una religió que no sigui la seva, i si ho fan, ho han de fer sense que els pares s'enterin.

Preguntes obertes

-Diries que els desitjos i les emocions són "la sal de la vida"? Per què sí o per què no?
-Crec que si, ja que sense desitjos no tindriem inquietuds per les que lluitar, i sense emocions res ens seria important, no estariem mai ni tristos ni sabriem el que és la felicitat, i sense la felicitat i sense sapiger el que és plorar o somriure per alguna cosa o persona que ens pot fer feliç res ens importaria i no tindriem sensibilitat per res, ni ningú realment sabria demostrar el que sent.
Tampoc tindriem desitjos que cumplir amb la persona que tenim al cantó o projectes que desitjem cumplir.
Jo crec que si, que és la sal de la vida, ja que sense les emocions ningú sabria demostrar els seu estat d'ànim.

Estem estressats?

La nostra societat ens posa sovint a prova i la sensació d'estrès augmenta a mesura que som més protagonistes de les nostres vides i el nostre camp d'acció augmenta.

En el test m'ha sortit:
Indice vegetativo: 1.6
Indice emocional: 1.8
Indice cognitivo: 1.8
Indice conductual: 1.71428571429
Indice de Reactividad al Estres total: 1.72857142857
Su nivel de estres es: ALTO

Consideres que és un estrès normal o més alt o més baix que el de la gent que t'envolta?-Dins dels companys de classe, crec que és un nivell normal ja que tots estem en la mateixa situació encara que hi hagi altres persones que s'ho poden pendre d'una altra manera, però després amb la familia o amb altres amics pot ser els símptomes de l'estrés poden ser d'un nivell més alt que el seu però res de l'altre món

Explica quines creus que són les causes principals del teu estrès.
-La pressió dels exàmens, de l'estudi diàri i de la importància que té treure bones notes.

Com podríem rebaixar la quota d'estrès sense canviar massa la nostra manera de viure?
-Intentar prendre-m'ho d'una manera diferent, amb més tranquilitat.

Expressió i comunicació d'emoticons

Per què creus que són tant populars? Creus que és simplement una moda o que tenen realment una funció en la transmissió del missatge que l'autor intenta expressar?

Per què d'aquesta manera quan parles amb algú a través de la pantalla intentes expressar més bé de la manera que vols que l'altra ho interpreti.
Jo crec que té realment una funció important en la transmissió dels missatges.


Tria i penja uns 10 "emoticons" que tinguis clar quina emoció o sentiment expressen.

Aquí hi ha una sèrie d'emoticons, i per exemple el de dalt de tot a l'esquerra expressa un setiment com d'enamorat, el del mig de dalt expressa que està enfadat i desesperat, i el de la dreta de tot que està demacrat.
El primer de la segona fila sembla que vulgui dir que està boig per algú o per alguna cosa, que algu li xifla. El del seu cantó vol dir que no entén que vol dir o que s'ha quedat sense paraules. El que està al seu cantó expressa que està totalment malament i que està plorant desesperadament, i el del seu costat sembla que li agradi molt alguna cosa i per tant babeja per allò.
El de baix de tot a l'esquerra pot sembla que digui que està trist, el del seu cantó és que té molts diners o que veu alguna cosa que li interessa econòmicament, i ja per últim el d'abaix de tot a la dreta és que es sent bé, feliç i sense problemes

L'art de les emocions

Descobreix de qui són els següents quadres.

Comenta què creus que vol expressar l'autor i si segons el teu parer ho aconsegueix.

Aquest quadre és de Edvard Munch.
L'autor crec que vol expressar por a alguna situació, i ho aconsegueix amb els colors i la deformitat de les coses i de la persona.

Aquest altre quadre és de Van gogh. Representa una nit estrella, i ho sap fer veure per què el que més destaca són les estrelles que són grans i amb colors que destaquen més.

El(s) motor(s) de la nostra existència

Pensa un xic i digues quins creus que són, ara per ara, el desitjos o motius més forts, més importants de la teva vida. Són motius a llarg termini o a curt termini? Per què?
Treure'm el batxillerat, estar amb el meu xicot i no perdra a ningú del meu cantó.
El primer és de curt termini per què si tot va bé amb dos anys aquest desitg ja no el tindré, i en tindré un altra.
El segon de moment per mi és de llarg termini per què tampoc veig que es pugui acabar la relació amb el meu noviu, encara que ja sé que si, però ara no vui que aquest desitg acabi.
El tercer ara i sempre serà un desitg a llarg termini per què mai vuldré que ningú del meu voltant li pugui passar alguna cosa.


Pensa quina de les necessitats de Maslow podrien cobrir les següents conductes i ordena-les segons la piràmide:
-Menjar tres àpats al dia: Necessitats fisiològiques
-Sentir-se protegit i estimat pel pares: Necessitats de protecció i seguretat
-Estudiar i treballar per aconseguir ser un bon estudiant: Necessitats d'acceptació sociali autorealització
-Dormir 8 o 9 hores diàrie: Necessitats fisiològiques
-Ser premiat per una tasca que hem realitzat: Necessitats de valoració
-Tenir una casa còmode per viure, sentir-se satisfet i feliç amb la vida: Necessitats d'autorealització.
-Tenir un bon grapat d'amics: Necessitats d'amor i pertinença.

Sabries distingir quin mecanisme de defensa s'utilitza en aquests casos:

-Al meu poble hi ha un home que es creu Jesucrist.
Identificació.

-En Joan està tan dolgut pel seu desengany amorós que diu "no vull tenir mai més cap parella".
Repressió.

-La meva germana li agrada imaginar-se que li passa el mateix que la protagonista de la sèrie.
Identificació.

-En David és realment molt tímid, però es mostra molt llançat davant la Paula.
Fantasia.

-Un nen de tres anys que acaba de tenir un germà petit no vol menjar més sòlids, nomès beure llet.
Regressió.

-Ens hem discutit amb el meu pare i en el meu somni l'he acabat ferint.
Repressió.

Una persona es sent sola però s'aboca amb cos i ànima a ser voluntari de la Creu Roja.
-Compensació.

El meu veí tracta de "mentider" a tot quisqui.
-Desplaçament.

En Cyrano de Bergerac tenia el nas gros, però era una poeta molt romàntic.
-Compensació.

Preguntes obertes

Penses que el càstig és necessari?

Jo crec que els càstigs no són dolents si no hi ha amances ni res d'això. És un mètode d'aprenentatge diferents. Si una persona li prohibeix a una altra una cosa que li agrada per haver fet malament una obligació per a ell, després aquest la pròxima vegada no deixarà de fer-ho per què veurà que hi haurà conseqüències i a ell no li sortirà a compte.

Com enfoquem l'aprenentatge

“Doneu-me una dotzena de nens sans, ben formats i llibertat per educar-los, i us garanteixo que puc agafar quasevol d’ells a l’atzar i educar-lo perquè esdevingui el tipus d’especialista que jo vulgui: metge, advocat, artista, comerciant, cap, i, fins i tot, pidolaire i lladre, amb independència dels seus talents, afeccions, tendències, habilitats, vocacions i la raça dels seus progenitors.” (Watson)

Segons el que Watzon diu, tots tenim les mateixes possiblitats, però segons l'influència de l'entorn podem arribar a ser una cosa o una altra.

“No s’ensenya els nens a nedar, els adolescents a conduir un cotxe i els inexperts estudiants de Medicina a operar, deixant-los descobrir el comportament adequat a través de les conseqüències dels seu èxits o fracassos. Quan més costosos i perillosos són els possibles errors, més depenem de l’aprenentatge per observació.” (Bandura)

Bandura diu que l'aprenentatge també és observació. Cal aprendre molt abans de fer alguna cosa que no saps segur del que és.

“L’aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l’experiència i que pot incloure l’estudi, la instrucció, l’observació o la pràctica. Els canvis en el comportament són raonablement objectius i, per tant, poden ser mesurats.” (Papalia)

Aquest últim diu que l'aprenentatge és un canvi en el comportament, és una manera de madurar, una manera d'arribar a l'autorealització. A sobra, el comportament pot ser mesurats.

Jo estic més d'acord amb Bandura, ja que per fer alguna cosa abans has de tenir clar el per què o si més no com ho faràs.

Com podem millorar el nostre aprenentatge?

Com ho podríem evitar?

Si ens hagués passat el mateix que el de "Mafalda" podiem haver preguntat abans, així la professora també podria veure que pot ser no només ell no ho enten, per tant canviar una mica la dinàmica de classe.

Mira les següents suggerències:

Sabries explicar en què consisteix cadascuna de les experiències següents per millorar l’aprenentatge? Com entenen l’aprenentatge els protagonistes d’aquestes experiències?

1. Tira còmica. Veu que est udiar és un procés aborrit. No es sent motivat, per què la seva companya té una conducta autoritària i agressiva.

2. Video de Skinner:la màquina per ensenyar. Skinner mostra un mètode on l’alumne pot divertir-se. Skinner intenta fer un altre tipus d'educació més divertit. D'aquesta manera els joves alumnes poden associar aprenentatge amb diversió.

3. Entrevista i web sobre aprenentatge visual i mapes conceptuals. Amb conceptes més curts, els estudiants capten a una major velocitat allò que volen estudiar. Els mapes conceptuals faciliten molt més l'aprenentatge de l'estudiant que un esquema.

Des del teu punt de vista, quins mètodes són millors per aprendre d’una manera més ràpida i eficaç el que ens cal per desenvolupar-nos en la nostra societat?

Els mètodes més visuals, els mapes conceptuals, però sense deixar de banda els esquemes, ja que van molt bé per aprendre paraules clau per saber desenvolupar un concepte.

Condicionament instrumental

Aquest video presenta bé qui va ser Skinner, com treballava i com innovava amb l'aprenentatge.
Fes un resum de les idees principals.
-Skinner treballava amb humans i amb coloms, i va distingir que els dos éssers podien associar coses amb diversos exercicis.

Mira ara el següent video, presentat pel mateix Skinner, i comenta la relació que troba entre la conducta dels coloms engabiats i la dels jugadors de màquines escurabutxaques. Ho veus de la mateixa manera?
-Si, per què els dos actuen per aprenentatge associatiu. Ja que els coloms fan una acció per rebre menjar, i saben que si van fent aquesta activitat segueixen rebent menjar d'una forma automàtica. Els jugadors de les màquines escurabutxaques també fan una acció per rebre una recompensa més gran, però aquests tenen que anar fent la primera acció per poder rebre una recompensa millor.

Condicionament clàssic

Explica, a la teva manera, en què consisteix el condicionament clàssic. Posa al menys tres exemples de la vida quotidiana d' aquest tipus d'aprenentatge.
-És el mecanisme més simple pel qual els éssers vius poden aprendre relacions entre estímuls i canviar la seva conducta 0en conformitat amb això. És un tipus especial d'aprenentatge associatiu

Tot seguit, mira si saps aplicar la teoria realitzant amb èxit aquest joc on-line sobre els experiments que realitzava Pavlov amb els gossos.
-Si, per què he fet que si la campana sona el gos salivi sapiguen que li donaré menjar.

Primeres passes del coneixement: Sensacions i percepcions.

Quins passos segueixen els membres d'aquesta família de Boiximans per tal de conèixer l'objecte estrany que els prové del món exterior (enviat pels Déus)?
-Investiguen l'objecte mitjançant els sentits del tacte, tocant què és, mirant-lo i fixan-se bé la seva forma i intenten buscar alguna utilitat en aquell nou objecte encara no conegut per aquella tribu.

Segueixen el mateix procès que faríem nosaltres individualment per tal de conèixer un objecte desconegut?
-Si, nosaltres també intentem buscar semblances, ens fixem per què pot fer-se servir, però també crec que nosaltres abans de tot preguntariem a algú si sap el que és i sino buscariem recursos per descobrir-ho.

Arriben a tenir una percepció unitària (col·lectiva) de l'objecte?
-Cadascú d'ells diu la seva versió, l'aprenentatge, l'intel·ligència i tots aquests factors són diferents un dels altres siguen de la mateixa tribu.

Per què nosaltres (societat occidental) interpretem el mateix objecte d'una manera tan diferent?
-Doncs per la cultura d'uns i dels altres, i per què nosaltres tenim recursos que ells no tenen.

Preguntes obertes

Tenir la capacitat de recordar absolutament totes les coses, seria genial o funest per l’ésser humà?
-Funest, per què no podriem viure el moment ja que estariem tota l'estona recordant el passat, i també per què no podriem oblidar les coses que ens han fet mal.

Reflexionem-hi

Llegeix atentament aquests cites i comenten un parell.

" Recordo fins i tot el que no vull, però no puc oblidar el que vull" (Ciceró).
-Aquesta cita m'agrada, per què és veritat ja que encara que vulguis aquelles coses que t'han marcat a la te va vida, o t'importen i són moments importants per un mateix és molt difícil d'oblidar.

“La memoria es una forma de ficció” “La memoria es crea i es transforma constantement, com la imaginació.” (Julio Llamazares)

-La trobo certa, com l'anterior, per què et pots enrecordar d'unes coses durant uns dies, i després que ja te n'oblidis però que en recordis d'unes altres igual que la imaginació, a vegades t'imagines una cosa però en un moment canvies de idea.

"La memoria es como el mal amigo; cuando más falta te hace, te falla."
-M'agrada, per què és una cosa que ens passa molt sobint, quan t'en vols enrecordar d'una cosa no saps dir-ho, i més tard, quan ja no ho necessites, te'n recordes.

"Gracias a la memoria se da en los hombres lo que se llama experiencia."
-El record, o el sapiguer que un ha fet coses abans, és quan es veu que una persona ha tingut una vida amb històries, és a dir, amb experiència.

Patologies de la memòria.

Hi ha persones que pateixen alteracions i malalties relacionades amb la memòria: amnèsia retrògrada, anterògrada, funcional, síndrome de Korsakoff, demència senil, Alzheimer...

L'alzheimer: és una malaltia neurodegenerativa que comporta una pèrdua progressiva de funcions mentals, a causa del deteriorament del teixit cerebral.
Les seves causes exactes encara són descunegudes, però es creuque hi poden contribuir factors ambientals i genètics.
Es caracteritza per la pèrdua de neuronesi sinapsi en la crosta cerebral i a certes regions subcorticals. Aquesta pèrdua resulta una atròfia de les regions afectades, incolent una degeneració en lòbul temporal i parietal i parts del còrtex frontal.

Coneixes alguna pel·lícula que tracta aquest problema?Llegeix aquesta notícia. Què et sembla? Com pot ser possible?
Si, ¿Te acuerdas del amor? de Jeff Bleckner.
Em sembla interessant, i pot ser possible per què té una amnesia parcial.

Record i oblit

Què passa quan retenim la informació rebuda pels sentits? (Poseu exemples del que observeu al primer quadre)
-En aquest primer quadre només podem recordar uns elements, podriem dir més o menys a quina hora és, i hi ha més coses. Això pot ser que interpreti que l'autor en aquesta part ho recordava tot més, és a dir tenia més memòria dels fets.

Què passa quan poc a poc els records retinguts s'esborren? (Poseu exemples del que observeu al segon quadre)
-Ara en aquest quadre es veuen els rellotges amb menys claritat, l'aigua està més amunt i tot es veu pitjor, tot més deteriorat, i ja no es podria veure l'hora dels rellotges, tot això seria degut a la pèrdua de memòria.

Compareu ara ambdós quadres. Quines diferències hi podem trobar? Sigueu agosserats: Per què apareixen objectes nous al segon quadre?
Per què interpreten la poca memòria que l'autor tenia aquí, com ja he dit en el segon quadre tot és més deteriorat i no tenen tants colors com en el primer .

Tenim gaire memòria?

Comenta la teva opinió respecte els tests. Com han anat els resultats? Has après alguna cosa?
-Bé. Si, que depèn de la manera en que intentes memoritzar-los doncs se t'en queden més o menys.

Què mesuren, la MCT, la MLT o ambdues? Quin tipus de memòria treballen: episòdica, semàntica, procedimental o declarativa?
-La MCT, i treballen més el tipus de memòria semàntica.

Busca informació sobre recursos mnemotècnics. Comenta quins són els principals, perquè serveixen i, també, quins utilitzes tu més habitualment.
-Els recursos mnemotècnics, són uns "exercicis" per recordar més fàcilment alguna cosa que tinguis que aprendre o recordar.
Així com fer frases on les inicials siguin el que tens que recordar, o el mètode Herigon molt útil per recordar informació que contingui numeros.
El que més utilitzo és el de fer frases per què s'em quedi més ràpid.

Preguntes obertes

Coneixem el món (realitat) tal com és?
-Jo crec que no, que sempre hi ha més a descobrir, i que sempre hi han moltes coses que no presetem atenció i per tant deixem passar, no la interpretem i no sabem que pot ser-hi.

"Sobre gustos no hi ha res escrit". Així, no hi ha res objectiu?
-Si, però cadascú té els seus gustos, i per tant, no es podria escriu-re uns gustos que agradessin a tothom.

Per què ens "enganxen" els anuncis publicitaris?
-Per què hi han factors que influeixen en ells, i per tant nosaltres prenem més importància.

Estàs d'acord amb Herèclit: "Mals consellers són els ulls i l'oïda per qui té l'ànima de bàrbar"?
Si, per què si un no té uns bons coneixements, i unes bones experiències, bona cultura i etc. no poden donar un bon exemple ni consells que siguin bons per altres.

Les coses no són el que semblen

Observa atentament els següents quadres de Salvador Dalí . Digues què hi veus i què creus que volia experimentar - transmetre el pintor.

-En el primer, es veu un llac amb uns arbres extranys, i crec que ell volia representar un espai on hi havia aquest llac, i que els arbres a ell no li agradaven.
-En el segon, el d'abaix, es veu una cara representava amb una copa amb fruita, i al fons es veu a gent més petita, suposu que ell vol interpretar que la dona era la més important, i que els altres no ho eren tant.
-El tercer quadre, el de la dreta, es pot veure la cara d'un home, i una dona sencera.
Crec que ell vol dir que l'home estava mirant a la dona, que és un cos seductor i que li agrada.


Comenta què fa l'artista i com interpretes l'obra que pengis al bloc.

-En aquesta obra es veu un molí i l'aigua que puja i després cau l'aigua per una cascada, cosa que és impossible, per què l'aigua no pot pujar.

Segur que és personal la percepció?

Quins filtres deuen ser els responsables de la pròpia interpretació? Com el "veus"?

-El primer filtre és el de l'atenció, per què si no en prestem ja no hi ha interpretació.
-El segon filtre és dels òrgans sensorials.
-El tercer és el cervell que processa les estimulacions estructurades, és a dir, les formes.
-El quart i últim són les motivacions, les expectatives, les experiències, l'aprenetatge, la cultura, etc.

Què és la percepció i com funciona?

1.- Segons diversos estudis dels psicòlegs de la Forma, els éssers humans seguim certs mecanismes o lleis, unes més generals i d'altres més particulars, per tal de processar la informació rebuda pels sentits i donar-li una significació.
-Si que estic d'acord, ja que si veiem una senyal ja sabem què és, per què ens han ensenyat què volia dir aquell senyal igual que si veiem una marca de roba o de menjar, sabem de què és per què des de petits hem crescut al voltant d'aquestes idees.

2.- Observa els següents esquemes-dibuixos i pensa de quina/es llei/s en serien una bona il·lustració i per què. Aquests tres exemples expressen alhora alguna il·lusió òptica?

-La primera la llei de proximitat.

-La segona la llei de contrast.

-La tercera la llei de pregnància o bona forma.

-Si.

3.-Busca d'altres exemples diferents, fins tenir il·lustracions de totes les lleis.
-Llei de la continuïtat: la figura de Street(1931)
-Llei de semblança: La copa de Rubin.