Història del cervell

4000 a.C-> em sorprèn que ja en aquella època es parlés del cervell com a òrgan, i que ja poguessin saber d'on provenien aquelles sensacions eufòriques.

170 a.C-> és curiós que creiessint que el cervell i l'humor de la persona sigui la relació principal i sigui la més influent. I que faci tants anys que es sapiga on es situen les emocions al cervell.

1944 d.C-> em resulta sorprenent que puguin haver descobrit fa tants anys les diferents funcions que fa cada nervi.




Ramón y Cajal.
Va descobrir els mecanismes que gobernen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la matèria grisa i del sistema nerviós cerebroespinal.
El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com a "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós.


El premi Nobel de Fisiologia i Medicina que Roger Sperry va obtenir, consistia en la recerca científica del cervell on va descriure el paper singular de cada hemisferi cerebral, en la percepció visual i espacial, en el reconeixement de les cares, els judicis de valor, el raonament o l'afectivitat.
Va arribar a formular l'assumpció que cada hemisferi tindria funcions independents sobre el cos callós, desenvolupant una tècnia de separació quirúrgica dels dos hemisferis crebrals.