viernes, 7 de noviembre de 2008

El sistema nerviós

Els components principals del sistema nerviós són les neurones interconnectades i agrupades en l'encèfal i la medul·la espinal.
El sistema nerviós te dos funcions: regular l'organisme, la direcció del moviment del cos i transportar els senyals captats pels òrgans dels sentits.
És important conèixer aquest sistema, per què si hi ha algun problema, doncs sapiguer d'on pot venir, i intentar solucionar-lo.

Genoma humà

El genoma humà es tot el material genètic que tenen les cèl·lules d'un organisme en particular. En general, ens referim només a l'ADN contingut al nucli, organitzat en cromosomes. Però no podem oblidar que també el mitocondri té gens.
El terme genoma va ser estudiat per primer cop l'any 1920 per Hans Winkler, professor de botànica.
Està constituit per 24 cromosomes diferents (22autosomes+2cromosomes sexuals). Té una mida total aproximada de 3.200 milions de parells de bases d'ADN que contenen uns 20.000-25.000 gens.
La seqüència d'ADN que conforma el genoma humà conté codificada la informació necessària per a l'expressió, altament coordinada i adaptable a l'ambient, del proteoma humà, és a dir, del conjunt de proteïnes de l'ésser humà.

jueves, 6 de noviembre de 2008

Història del cervell

4000 a.C-> em sorprèn que ja en aquella època es parlés del cervell com a òrgan, i que ja poguessin saber d'on provenien aquelles sensacions eufòriques.

170 a.C-> és curiós que creiessint que el cervell i l'humor de la persona sigui la relació principal i sigui la més influent. I que faci tants anys que es sapiga on es situen les emocions al cervell.

1944 d.C-> em resulta sorprenent que puguin haver descobrit fa tants anys les diferents funcions que fa cada nervi.




Ramón y Cajal.
Va descobrir els mecanismes que gobernen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la matèria grisa i del sistema nerviós cerebroespinal.
El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com a "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós.


El premi Nobel de Fisiologia i Medicina que Roger Sperry va obtenir, consistia en la recerca científica del cervell on va descriure el paper singular de cada hemisferi cerebral, en la percepció visual i espacial, en el reconeixement de les cares, els judicis de valor, el raonament o l'afectivitat.
Va arribar a formular l'assumpció que cada hemisferi tindria funcions independents sobre el cos callós, desenvolupant una tècnia de separació quirúrgica dels dos hemisferis crebrals.