Patologies cerebrals.

L'epilèpsia.

És una síndrome cerebral crònic de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques. Les crisis poden ser convulsives o no.
No totes les persones que pateixen una crisi epilèptica es diagnostiquen d'epilèpsia. Es consideren epilèptics quan pateixen almenys dos atacs, els quals no sempre són associades als tremolors motors d'una convulsió.
No és causada per ninguna malaltia o retràs mental.
Són crisis generalitzades que poden manifestar-se amb pèrdua de conoixement amb caiguda al terra, contractures dels músculs de les extremitats i de la cara seguides de moviments rítmics.
En altres oportunitats, especialment en nens i adolescents, les crisis es presenten amb una pèrdua de coneixement, sense caiguda al terra ni convulsions, de segons de duració, amb ràpida recuperació.

Els diferents senyals d'alarma que adverteixen que s'està produint un atac epilètic poden ser els els següents:

-Períodes de confusió mental.
-Comportaments infantils.
-Moviments com el de mastegar aliments sense estar menjant, o tancar i obrir els ulls continuament.
-Debilitat i sensació de fatiga profundes.
-Períodes de ment en blanc, en els que la persona és incapaç de respondre preguntes o mantenir una conversa.
-Convulsions.
-Febre.


L'actor argentí Ricardo Darín, a la pel·lícula: "El aura", a la pell d'un taxidermista epilèptic que és un asesí per atzar.

Video-El sistema endocrí

El sistema endocrí regula la química del cos. És constituït per òrgans anomenats glàndules endocrines, situades per tot el cos que produeixen hormones que van directament al flux sanguini, i aquest les transporta a uns altres teixits del cos.

El sistema nerviós central és constituït per l' encèfal i la medul·la espinal.

El SNC i el sistema endocrí ajuden a mantenir i controlar els nivells d'energia del cos, el creixement, la reproducció, el desenvolupament de la persona i les reaccions a les condicions ambientals.

Video-El cervell

1. Lòbul frontal: està associat amb les funcions mentals superiors. Percep conscienment les emocions.

2. Lòbul temporal: està a prop de les oïdes, rep sons i impulsos olfactius i té centres que controlen la parla i la memòria.

3. Lòbul occipital: és la zona de processament visual de l'escorça.

4. Lòbul parietal: situat en la secció superior del cap i està associat a les sensacions corporals.

El sistema nerviós

Els components principals del sistema nerviós són les neurones interconnectades i agrupades en l'encèfal i la medul·la espinal.
El sistema nerviós te dos funcions: regular l'organisme, la direcció del moviment del cos i transportar els senyals captats pels òrgans dels sentits.
És important conèixer aquest sistema, per què si hi ha algun problema, doncs sapiguer d'on pot venir, i intentar solucionar-lo.

Genoma humà

El genoma humà es tot el material genètic que tenen les cèl·lules d'un organisme en particular. En general, ens referim només a l'ADN contingut al nucli, organitzat en cromosomes. Però no podem oblidar que també el mitocondri té gens.
El terme genoma va ser estudiat per primer cop l'any 1920 per Hans Winkler, professor de botànica.
Està constituit per 24 cromosomes diferents (22autosomes+2cromosomes sexuals). Té una mida total aproximada de 3.200 milions de parells de bases d'ADN que contenen uns 20.000-25.000 gens.
La seqüència d'ADN que conforma el genoma humà conté codificada la informació necessària per a l'expressió, altament coordinada i adaptable a l'ambient, del proteoma humà, és a dir, del conjunt de proteïnes de l'ésser humà.

Història del cervell

4000 a.C-> em sorprèn que ja en aquella època es parlés del cervell com a òrgan, i que ja poguessin saber d'on provenien aquelles sensacions eufòriques.

170 a.C-> és curiós que creiessint que el cervell i l'humor de la persona sigui la relació principal i sigui la més influent. I que faci tants anys que es sapiga on es situen les emocions al cervell.

1944 d.C-> em resulta sorprenent que puguin haver descobrit fa tants anys les diferents funcions que fa cada nervi.




Ramón y Cajal.
Va descobrir els mecanismes que gobernen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la matèria grisa i del sistema nerviós cerebroespinal.
El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com a "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós.


El premi Nobel de Fisiologia i Medicina que Roger Sperry va obtenir, consistia en la recerca científica del cervell on va descriure el paper singular de cada hemisferi cerebral, en la percepció visual i espacial, en el reconeixement de les cares, els judicis de valor, el raonament o l'afectivitat.
Va arribar a formular l'assumpció que cada hemisferi tindria funcions independents sobre el cos callós, desenvolupant una tècnia de separació quirúrgica dels dos hemisferis crebrals.

Mètode hipoteticodeductiu

resumeix com s'il·lustren els diferents passos del mètode:
observació, hipòtesis, deducció, contrastació.

Pots endendre que són les variables independents (VI) i les variables dependents (VD) en qualsevol mètode experimental? Explica-ho.

Sabries distingir les variables independents (VI) de les variables dependents (VD) dels següents possibles estudis?

1. edat-tolerància
2. nivell econòmic-intel·ligència
3. depressió-autoestima

Branques de la psicologia.

Sabries distingir a quina branca de la psicologia s'haurien d'estudiar els següents temes?

1. Què pot fer o no fer un infant als 15 mesos.
·Psicologia bàsica-Evolutiva

2. Saber escollir la millor persona per ocupar una feina de gran responsabilitat.
·Psicologia Aplicada-Industrial

3. Entendre i tractar les persones amb tendències suïcides.
·Psicologia Aplica-Clínica.

4. Quines són les característiques principals d'un líder juvenil.
·Psicologia Bàsica-Social.

5. Què funcionen més bé els càstigs o les recompenses per canviar una conducta.
·Psicologia Aplicada-Educativa.

Corrents actuals

La psicoanàlisi: Freud.

El conductisme: Watson, Pavlov.

Pavlov

Watson: 9 de Gener de 1878- 25 de septembre de 1958.

Deia que la psicologia és una ciència natural que considera com a objecte la conducta humana: les coses que fa i diu, apreses o no apreses.

La psicologia humanista: Maslow.

La psicologia cognitiva: Gallanter.

1. La tasca de l'ésser humà en aquesta vida és assolir l'autorealització.
-Psicologia humanista.

2. La nostra conducta està molt condicionada pels instints.

-Psicoanàlisis.

3. El control i la predicció de la conducta humana s'han d'estudiar mitjançant l'experimentació.

-Conductisme.

4. Els éssers humans no som totalment racionals.

-Psicoanàlisi.

5. La psicoteràpia permet a les persones que pateixen d'afrontar la vida de manera més productiva i satisfactòria.

-Psicologia Humanista.

6. L'aprenentatge per observació és útil per reduir temors i pors.

-Conductisme.

7. Els psicòlegs han de tenir una visió holística de l'ésser humà, l'han de considerar globalment.

-Psicologia humanista.

Una història curta

L'estructuralisme.
És un enfoc de les ciències humanes que va créixer fins a convertir-se en un dels mètodes més utilitzats per analitzar el llenguatge, la cultura i la societat a la segona meitat del segle XX.
El terme, en canvi, no es refereix a l'escola de pensament filosòfic clarament definida.
Va estudiar la els continguts mentals per mitjà de la introspecció i l'experimentació. Se'l considera estructuralista per què pensava que l'estructura de la ment o els continguts mentals podien estudiar-se en els seus diversos components.


Wilhelm Maximilian Wundt.

El funcionalisme.
És un corrent teòric que es va crear a Anglaterra als anys 1930 en les ciències socials, especialment en sociologia i també d'antropologia social.
En aquest sentit, els teòric funcionalistes identifiquen en els seus texts comunicació amb comunicació de masses per què aquesta és la realitat de la societat moderna. Fins el segle XIX, la majoria de les tasques es realitzaven en un gabinet, mitjançant relats de viatgers. El funcionalisme va obrir el camí de l'antropologia científica, desarrollant-se després amb gran èxit als Estats Units.
Va estudiar la utilitat i el funcionament dels processos mentals, la forma en què els organismes lluiten per adaptar-se en un entorn canviant i complex. És important la seva anàlisi de les emocions
William James.


La psicologia de la Gestalt.
La psicologia de la Gestalt és una corrent de la psicologia moderna, creada a Alemanya a principis del segle XX.
Un dels principis fundamentals de la corrent de Gestalt és la llei de la Pregnància, que afirma la tendència de l'experiència perceptiva a adoptar les formes més simples possibles.
Altres lleis són:
La llei del tacament.
La llei de la semblança.
La llei de la proximitat.
La llei de la simetria.
La llei de la continuïtat.

Un passat extens

Plató
(427 a.C/428 a.C -347 a.C)

Va ser un filòsof grec, alumne de Sòcrates i professor de Aristòtil, era de familia molt noble i de la més alta aristocracia.
Durant la seva joventut va lluitar com a soldat a les guerres de Peloponeso.
Un tema central de l'obra de Plató és el conflicte entre la naturalesa i les creences de l'època concernents al rol de l'herència i del medi ambient en el desenvolupament de la personalitat i la intel·ligència de l'home.
Un altre tema que va tractar Plató profusament va ser la dicotomia entre el saber i la opinió.


Aristòtil: 384 a.C- 322 a.C
És de la Grècia clàssica.

Va ser precursor de la anatomia i de la biologia i un creador de la taxonomia. La seva filosofia va determinar gran part taznt del Pensament Occidental com del home corrent (allò que avui diguem que és el Sentit Comú de l'home occidental.)
Va ser influenciat per Plató.
Ell creia que l'home era un ésser dual tenia el cos i la psyché (racional, irrascible i el concupiscible)


Descartes: 1596-1650

Va dir que la doctrina de l'interaccionisme, segons la qual el cos i la ment s'infueixen entre elles en algún lloc, i que el punt de interacció entre elles està a la glàndula pineal.
Per Descartes hi ha tres coses de les que no podem dubtar: del Jo o del Pensament, del Món per la seva extensió i de Déu per la seva infinitud. Per ell lo psíquic és lo conscient, és a dir tot lo que existeix en la nostra consciència: la imaginació, la fantasia, els somnis, els records...

Coneix-te a tu mateix

Estudiar que pensa sobre ell/a mateix/a i quins objectius té ell/a és una cosa important per tenir uns bons objectius i veure que un mateix és el que més hauria d'interessar per saber que sense un mateix, cap altra cosa té importancia.
Doncs que la tasca personal ens ajuda a estudiar la ciència.