La importància de l'amor

-Molts teòrics han dit la seva. Busca informació sobre els diferents tipus d'amor que existeixen segons R.Stenberg i la seva concepció triangular de l'amor.

Intimitat+Passió: AMOR ROMÀNTIC
Intimitat+Compromís: AMOR COMPANY
Passió+Compromís: AMOR FATU(en el fons no hi ha gaire amor, però fan un paper com si s'estimessin amb els altres)
Intimitat+Passió+Comrpomís: AMOR VERTADER-COMPLET





-Concepció de l'amor sobre Erich Fromm.

Erich Fromm diu que hi han dos síndromes:
El de creixement:
-Amor a la vida-> en quant oposat l'amor de la mort
-Amor al home-> oposat al narcisisme
-Amor a la independència-> oposat a la fixació simbiòtic-incestuosa i el de decadència (amor a la mort, a la simbiosis incestuosa i al narcicisme maligne)

-Pensen el mateix aquests dos teòrics o tenen diferències? Hi estàs d'acord? Amb tots dos? Un més que l'altre?

No, Stenberg creu que hi ha diferents tipus d'amor on només té tres factors importants molt concrets, i en canvi Fromm els tres conceptes que té són més generals, la vida, l'home i la independència, i es refereix més en tota la vida en conjunt i el que es pot sentir cap a una ideologia, cap a la teva pròpia vida o cap a una altra ésser. Stenberg es centra més en l'amor cap a una altra persona, d'unes maneres concretes i no surt de l'amor entre dos persones.
A mi m'agrada més la teoria de Fromm per què dóna més referència a diferents tipus d'amor, però de Stenberg m'agrada les diferents teories que té sobre una altra persona per què en un moment o altra sempre et trobes amb un tipu d'amor dels que Stenberg diu.

Ets assertiu?

-Què opines, ets una personal força assertiva?

Si, crec que ara ja n'he après, encara que potser arribar a aquest punt m'ha costat, pensar en que jo no sóc el centre de tot, i que tenim que pensar que els altres també són importants per a nosaltres i que hem de fer que ells es sentin bé és una qüestió difícil però que si vols pots aconseguir-ho.
Ara abans de dir una cosa que sé que a un altra li pot fer mal, penso i raono el que aniré a dir. Sé dir que no a les coses que no hem resultaran positives.

-En el test m'ha sortit un 63%. Bé, crec que encara bastant que aprendre per arribar a ser del tot assertiva, però tampoc em preocupa per això, per què ja sé que em queda molt per aprendre.


-En Marwin penso que al principi del a pel·lícula no és una persona molt assertiva, però quan es troba amb la cambrera, canvia d'actitut i ho arriba a ser.

Com vius l'adolescència?

-Encara que no siguem uns grans experts teòrics sobre l'adolescència hi podem dir la nostra: veus l'adolescència com un període de la vida estressant, de confusió, de crisi, de canvis, d'alegria, de disbauxa, de manca de responsabilitat...?

Jo crec que a l'adolescència, com potser en quasi totes les etapes, hi ha una barreja de molts sentiments, de descobrir moltes coses noves, però a l'adolescència encara amb més exageració, tot ho portem als límits, quan un està molt bé no veu res de dolent, però quan s'està malament, s'està malament i prou, no volem saber res de ningú, i creiem que ho sabem tot i que ningú ens ha d'ensenyar més del que nosaltres sabem. També és un període estressant per el que ja he comentat, per què tenim massa coses al cap i si hi sumem la responsabilitat que molts pares ens posen per què "ja som grans" doncs encara necessitem més temps, els dies se'ns fan curts. Però tot i així és una etapa on es disfruta molt, on els canvis per molt dolents que ens puguin semblar al final ens ensenyen que la vida no és tot un camí que ens el fan els pares.

-Hi esteu d'acord?
No,no crec que l'adolescència només sigui una etapa de jugar a coses inútils i a gastar-se tota la paga que ens donen els pares amb cubates o amb festes, també és una etapa on aprenem que els diners ja no es guanyen sense fer res, així que encara que ens costi, intentem estalviar per coses que potser algun dia ens facin més falta i potser si que alguna vegada ens ho gastem quan sortim de festa, però també és el que ens toca en aquesta etapa, disfrutar amb moderació sapiguent que tenim altres coses més importants.

L'adolescència en el món

-Com devia ser la vida d'un jove a Girona abans del 1800? Busca informació. Consideres que duia una vida més pròpia d'un infant,un adolescent o un adult del segle XXI?

Jo crec que portava una vida més d'un adult de la nostra època, ja que tenia més responsabilitats, els pares els volien casar més joves i tenien que treballar abans que nosaltres.


-Busca altres maneres de concebre la juventut en societats allunyades de la nostra (no occidentals). Explica les semblances i/o diferències:

A quines activitats es dediquen?

Molts adolescens de altres cultures, com per exemple els de Israel tenen altres coses a fer, com per exemple ajudar als seus pares, resar les hores que els hi toca, en contra de les nostres costums.
Ells estan acostumats a viure d'una manera molt diferent.

Tenen altres drets /deures que nosaltres no tenim?

Si, els que realment creuen amb la seva religió tenen el deure de resar quan els hi toca, anar a l'escola i fer-ho allà, o a casa seu.
I suposu que deuen tenir altres drets, però no en tenen tants com nosaltres, o potser, és que nosaltres tenim més llibertat per part dels pares i de la societat, per què ells no poden anar d'una ciutat a l'altra quan ells volen ni de la manera que volen, si nó que necessiten preguntar-ho als pares, i després que a la frontera els deixin passar.

Quan es considera que entren en el món dels adults?

Doncs crec que més aviat que nosaltres, quan els pares l'emparellen amb la dona, i marxen de casa, però sempre seguint els passos dels pares que des de petits els hi han marcat.

Tenen alguns problemes específics o propis?

Clar, però suposu que com tots els adolescents, tenen el problema com he explicat de que no poden fer el que realment ells volen ni de la manera que volen, no es poden fer amics amb nens d'una religió que no sigui la seva, i si ho fan, ho han de fer sense que els pares s'enterin.